INSTITUT CATALÀ DE PALEOECOLOGIA HUMANA I EVOLUCIÓ SOCIAL

Al voltant d’aquest llac es van donar les condicions òptimes perquè hi hagués vida, i s’hi va desenvolupar un ecosistema característic de climes subtropicals, amb un entorn dominat per l’exuberància d’animals i plantes. Alguns d’aquests animals van morir dins el llac o al seu voltant i, després de restar submergits en l’aigua, van acabar al fons del llac, on, amb el temps, van quedar coberts per les argiles. Aquest procés és el mateix que van patir els vegetals (els troncs, les fulles, els fruits, etc.) i la resta del material recuperat, tant orgànic com inorgànic. Amb el pas del temps, aquestes argiles s’han convertit en un gran arxiu d’informació, amb què els investigadors i investigadores treballen per posar al descobert els tresors que hi van quedar atrapats. Des de l’any 2003 cada any s’ha dut a terme una campanya arqueològica dirigida pels investigadors Bruno Gómez i Gerard Campeny de l’IPHES ( Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en la qual participen una vintena d’estudiants internacionals. Mentre dura la campanya el centre museogràfic Espai Aquae també funciona com a alberg.