Menu
Menu
L’Espai Aquae està situat en el Castell de Caldes, al Puig de Sant Grau, al bell mig de Caldes de Malavella.
Del Castell de Caldes, se’n conserva un llenç de muralla i tres torres medievals, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
En el mateix entorn s’hi ubica el monument més important de Caldes, també declarat BCIN, les Termes Romanes, i també els jardins on s’eleven dos cupulins modernistes que amaguen aigua termal i l’ermita preromànica de Sant Grau.
L’aigua de Sant Grau també era aprofitada per rentar la roba, ja que tant la seva temperatura com la mineralitat de sals i carbonats que conté facilitaven la neteja i l’emblanquiment dels teixits.
Per això s’hi va construir un safareig públic que fou utilitzat durant anys per les dones de Caldes, agraïdes de poder rentar la roba amb aigua calenta.
Com a experiència no es pot obviar tastar l’aigua de les Fonts dels Bullidors i de Sant Narcís, ambdues termals, per a tal fi a l’Espai Aquae ofereix un got promocional de record.
Proposta de passeig pel nucli urbà
Visita Caldes
© Ajuntament de Caldes de Malavella 2024
L’aigua de Caldes s’origina en infiltrar l’aigua de la pluja de l’interior de la comarca de la Selva cap a les profunditats, a través de les falles i les factures del subsòl. Aquesta aigua, a l’arribar a una profunditat d’uns mil metres, s’escalfa, canvia de quimisme, adquireix diòxid de carboni i ascendeix cap a la superfície. Aquest procés pot durar entre 30 i 50 anys. Durant aquest temps, l’aigua a mesura que es va filtrant, va adquirint els minerals de les roques granítiques del subsòl.
A Caldes hi ha tres sectors on aflora aigua termal: Puig de les Ànimes, Puig de Sant Grau i Puig de les Moleres.
L’existència de les aigües termals i la proximitat d’aquestes a la Via Augusta són la clau per entendre el sorgiment d’una important activitat balneària en època romana a la vila de Caldes de Malavella.
El nucli de població format al voltant dels recintes termals va rebre el nom d’Aquae Calidae (“aigües calentes”) i va ser prou important com per ser considerat, ja al segle I aC, un municipi de dret llatí. A més dels balnearis i dels serveis que hi estaven relacionats, l’urbs romana de Caldes de Malavella disposava també d’un centre administratiu, religiós, econòmic i comercial.
El nucli urbà d’Aquae Calidae, de la qual es conserven algunes estructures, se situava entre el puig de Sant Grau i el puig de les Ànimes.
El caràcter eminentment rural de la vila de Caldes de Malavella va experimentar transformacions molt importants a finals del segle S.XIX. La irrupció dels grans balnearis europeus, especialment a França i Alemanya, com a centres d’estiueig de les societats benestants del moment, lligada a la tradició naturalista de l’època i marcada per una revaloració de les propietats curatives de les aigües termals, va despertar l’interès de la burgesia catalana per aquesta nova modalitat d’esbarjo. Fruit d’aquest interès pot ser entesa la creació dels balnearis a Catalunya i, lògicament, a Caldes de Malavella.
Les reconegudes propietats de l’aigua termal de Caldes de Malavella que s’oferia als balnearis van motivar que els qui no estaven allotjats en aquells establiments també en volguessin disposar, i aquest fet va afavorir que fos embotellada i distribuïda a molts indrets. D’aquesta manera, els pacients que no es podien permetre el luxe d’anar als balnearis tenien la possibilitat de beneficiar-se dels efectes d’aquesta aigua seguint el tractament des de casa seva.
